2.5.06

Xoc

Xoc

Em vaig despertar ajagut al terra de la cafeteria, banyat en sang que creia meva malgrat no sentir dolor. Després vaig veure els cossos estesos, els impactes de bala. Em vaig posar dret lentament, confós, i vaig veure que els clients i els cambrers eren morts, i la por i el fàstic se’m barrejaren amb l’alegria de pensar que jo m’havia salvat, estirat sota la taula, on m’haurien donat per mort. Absort en l’horror, atordit, sentia les sirenes cada cop més properes, preguntant-me qui podia haver fet una cosa així, fins que vaig adonar-me que encara duia penjat el subfusell.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

és una miqueta fastigós i difícil d'entendre, però a la fi sembla divertit.

Anónimo dijo...

BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
BUAAAAAAAAAAAAAAAA
BUAAAAAAAAAAAAAHAAAAAAAAAAAAAAHAAAAAAAA
POBRES CAMBRERS