Ars longa, vita brevis

Ars longa, vita brevis

Quants contes caben en cent paraules? L’ancià n’havia escrit milers, i sempre que n’acabava un de nou, desitjava que aquell conte estigués ja creat, i es llençava compulsiu a buscar-lo entre els anteriors, fins que ho deixava estar, cansat i intranquil, i començava a escriure’n un altre. Amb creativitat frenètica, cada dia buscava completar el cercle, el moment en què el conte nou tornés a ser el primer, el noment en què tot estigui dit, quan en cent paraules ja no hi càpiguen més temors ni horrors que els ja explicats, ni més històries ni mentides que les ja escrites.