Un estrany encontre

Un estrany encontre

La nena hagué d’acostumar els ulls a la foscor abans de veure’l assegut a taula, agitant-se inquiet a la cadira, jugant compulsivament amb una forquilla. Ella avançà poc a poc i també va asseure’s, tement que aquell home olorés la seva por, sentís els batecs descontrolats del seu petit cor. A terra, entre restes de menjar i escombraries, una petita gàbia amb una llebre a dins, que es removia desesperada en aquell petit espai. L’home, que duia un barret verd estrafolari, reia absurdament, murmurava per sí mateix i agitava els coberts amb fúria. Alícia, aterrida, començà a servir el té.