1.5.06

Sol en la nit

Sol en la nit

Aquells dies, a la ciutat desapareixien nens. Per això ningú no els deixava sortir sols de nit, i em va estranyar veure el nen vagant pel carrer a aquelles hores. Llavors vaig veure l’home que se li apropava, li posava la mà a l’espatlla i li deia alguna cosa. Tenia por, però hi havia d’intervenir? M’hi vaig acostar pel darrera, en silenci, mentre l’estrany encara parlava amb el nen espantat. El vaig colpejar amb un pal a la base del crani, i caigué en rodó. El nen em mirà i somrigué. “Vine”, li vaig dir, “ja veuràs quantes joguines tinc”.

3 comentarios:

GUILLEEEEEEEEEEE dijo...

YO NO SOC CAPAX DE STAR UN DIA ASOLES I FOSCES LO DE ASOLES HO DIC PER DIR ALGO AVORI QUI ES EL GUAPAO QUE SA LLETIT ESTO EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

GUILLEEEEEEEEEEE dijo...

YO NO SOC CAPAX DE STAR UN DIA ASOLES I FOSCES LO DE ASOLES HO DIC PER DIR ALGO AVORI QUI ES EL GUAPAO QUE SA LLETIT ESTO EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE

GUILLEEEEEEEEEEE dijo...

YO NO SOC CAPAX DE STAR UN DIA ASOLES I FOSCES LO DE ASOLES HO DIC PER DIR ALGO AVORI QUI ES EL GUAPAO QUE SA LLETIT ESTO EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE