3.5.06

Pallasos

Pallassos

Abans no m’agradaven els pallassos, m’angoixaven les carotes, el caminar maldestre, aquell maquillatge paorós als ulls i boques sobre un blanc esmorteït. Mai no ho vaig explicar per no semblar covard, i quan vaig fer els deu anys em van portar al circ, a la primera fila. Ben aviat els pallassos encerclaren la pista llençant aigua al públic. Quan vaig adonar-me’n, una rotllana horrorosa de cares cridaneres i nassos vermells m’envoltava i m’agafava. L’ultima cosa que vaig veure van ser els meus pares rient, abans que em duguessin a dins, em pintessin la cara i em convertissin en un d’ells.

13 comentarios:

Anónimo dijo...

Que estrany, també a mi em feien por el pallassos quan era molt petit.
(Bé, no sé si es pressuposar massa això d'identificar la primera persona del singular dels contes amb l'autor...)

Anónimo dijo...

rotllana qe s???

Anónimo dijo...

pr el demes magradat

Anónimo dijo...

es el millor que he llegit per ara eres un crak de la literatura són contes curts pero et fan pensar espere que tornes a escriure una cosa aixi jo quan era petita no tenia por dels pallasos encara que pense que podrien ser uns assasins adeuuuuuuuu
perdó per les faltes1!

Anónimo dijo...

m'encanta aquest conte és original i a la vegada molt bonic. M'agrada molt, per a mi és el millor dels contes de cent paraules que he llegit.

Anónimo dijo...

aço es pijor q una pata als ous

Anónimo dijo...

com tornes a escriure una cosa aixina me tire un pet en la teua cara pa k te morgues

Anónimo dijo...

pallaso es quim

Anónimo dijo...

PALLASO DE RAUL

Anónimo dijo...

qe te den!!marc

Anónimo dijo...

besugo

Anónimo dijo...

CONEJO

Anónimo dijo...

la historia esta referida a quim