2.5.06

Amor

Amor

En la mirada que la ressegueix hi ha amor, i quan amb els dits li acarona el cabell ros voldria congelar aquell instant sentint-la tan a prop, atrapar cada corba i cada matís de la seva pell suavíssima. Apropa els llavis als d’ella, i vol demorar el moment del petó mirant aquell rostre seré que li aviva el desig, i l’abraça i la fa seva, estimant-la més enllà del fred de la seva pell i de l’olor inevitable, sempre igual, impossible mantenir-les així, tan callades, i haurà de treballar al jardí i tornar a la ciutat buscant el seu amor.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

M'agrada aquest conte perquè és una cosa de la vida real, el primer pas per una nova etapa.
També m'hagradat perquè el amor es una cosa molt bonica

Anónimo dijo...

menuda mierda....
meds empalagos ke un xicle de frambuesa

Jo