2.5.06

Reflexos

Reflexos

No m’atreveixo a comentar-ho amb la meva dona, però quan sóc a casa i passo per davant d’un mirall, hi veig reflectides persones que corren a amagar-se quan les miro. Al principi eren presències fugaces, visions lleus que agafava desprevingudes, però prou nítides com per fer-me dubtar de la meva cordura. Ara sé que existeixen, que viuen a la nostra casa invertida, empren les nostres coses reflectides i llegeixen llibres escrits a l’inrevés. Són tímids, porucs de deixar-se veure, però d’un temps ençà m’han agafat confiança, i cada matí envolten la meva imatge en el mirall per mirar com m’afaito.

No hay comentarios: