tag:blogger.com,1999:blog-226863622024-03-09T00:12:36.457+01:00Cent ParaulesContes de cent paraules. (Ni més, ni menys...)Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610368798313012006-05-03T00:52:00.001+02:002007-09-27T01:50:43.750+02:00PlagiVaig descobrir que a Internet algú copia els meus contes. Quan en publico un de nou, el meu imitador en crea una rèplica a la seva pròpia pàgina web. Però, per vergonya meva, cadascun dels seus contes és cent vegades millor que els meus. On jo amb prou feines tinc la llavor d’una idea, ell la presenta desenvolupada amb una intel•ligència i un talent que només puc envejar. Plagia els meus contes, és veritat, però no m’atreveixo a denunciar-lo, ni a posar-m’hi en contacte, per por de descobrir que la seva vida sigui també una versió millorada de la meva.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610349647266082006-05-03T00:52:00.000+02:002006-05-03T00:52:29.646+02:00Miniatura gegantina<span style="font-weight:bold;">Miniatura gegantina</span><br /><br />Era una miniatura gegantina. Sis metres de llarg per dos d’alçada, plena de detalls minúsculs, cada centímetre quadrat mostrava paisatges, o cares, o detalls de cuines rurals a la llum del vespre. Hi havia castells, rius, guerres, multituds on cada rostre es mostrava amb minuciositat precisa. Però, com a les paradoxes geomètriques, cada figura o forma canviava, girava, s’encongia o s’entortolligava, i era també el seu oposat, segons com es mirés. La gent examinava aquella immensitat inabastable, aquell aleph densíssim, cercant el propi rostre o el d’algú estimat. I si el reconeixien mai més podien tornar a ensopegar amb ell.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610318885362742006-05-03T00:51:00.001+02:002006-05-03T00:51:58.886+02:00Casa de nines<span style="font-weight:bold;">Casa de nines</span><br /><br />Vaig regalar a la meva dona una casa de nines, el seu somni de sempre. Era una casa victoriana de tres pisos i golfes, amb galeria i terrassa. La meva dona la decorà amb cura, i s’inventà noms i passats pels ninots: el senyor Ramon, la Dorothy, els nens... Jugàvem junts a crear històries, bojament plenes d’amors, baralles i traïcions. Però un mal dia vaig regalar-li un fantasma per a la casa, una ocurrència que semblava divertida. Des d’aleshores, el senyor Ramon ha empitjorat del cor, i diu que sent gemecs i cadenes, encara que la família no se’l creu.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610293349833262006-05-03T00:51:00.000+02:002006-05-03T00:51:33.350+02:00Vídeo club de barri<span style="font-weight:bold;">Vídeo club de barri</span><br /><br />Sempre em deixava aconsellar pel propietari del vídeo club, que cada cop em recomanava pel•lícules més rares; coses txeques experimentals, ficcions documentals sobre el subdesenvolupament urbà o estranyes narracions visuals, on no hi passava res durant minuts fins que de sobte a la pantalla irrompia un gall plomat, coses molt estranyes, ja dic. Em sabia greu no fer-li cas, però arribà un moment en què allò es tornà insuportable, així que vaig insinuar-li que, per una vegada, escolliria una pel•lícula de policies, plena d’acció, trets i explosions. No digué res, però vaig veure que anotava quelcom a la meva fitxa.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610263884432792006-05-03T00:50:00.001+02:002006-05-03T00:51:03.886+02:00Pallasos<span style="font-weight:bold;">Pallassos</span><br /><br />Abans no m’agradaven els pallassos, m’angoixaven les carotes, el caminar maldestre, aquell maquillatge paorós als ulls i boques sobre un blanc esmorteït. Mai no ho vaig explicar per no semblar covard, i quan vaig fer els deu anys em van portar al circ, a la primera fila. Ben aviat els pallassos encerclaren la pista llençant aigua al públic. Quan vaig adonar-me’n, una rotllana horrorosa de cares cridaneres i nassos vermells m’envoltava i m’agafava. L’ultima cosa que vaig veure van ser els meus pares rient, abans que em duguessin a dins, em pintessin la cara i em convertissin en un d’ells.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610240506084732006-05-03T00:50:00.000+02:002006-05-03T00:50:40.506+02:00Consells<span style="font-weight:bold;">Consells</span><br /><br />La gent sempre busca els meus consells en temes d’amor, feina, família i dubtes existencials en general. Jo només dic disbarats i bajanades, però sembla que no se n’adonen i sempre acaben reconfortats i convençuts del que han de fer. Malgrat que gairebé no escolto els rotllos sobre sentiments i angoixes, quan pel to de veu noto que busquen aprovació o rebuig, etzibo el primer que em passa pel cap, amb to reflexiu, irònic, indignat o misteriós, segons com bufi el vent. I si m’acaben demanant concrecions concretes, doncs els les dono, i si no els agrada que no tornin.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610220315926472006-05-03T00:49:00.001+02:002006-05-03T00:50:20.316+02:00Relleu en la investigació<span style="font-weight:bold;">Relleu en la investigació</span><br /><br />A l’inspector Guzmán no li ha agradat que l’apartessin del cas. Durant sis anys ha coordinat la investigació, classificant cada pista, cada hipòtesi, cada detall de cadascuna de les onze morts de noies altes i rosses. Però després dels darrers crims, els seus superiors necessiten resultats, i ara, pressionats per la premsa, el substituiran per algun xitxarel•lo sortit d’una acadèmia, amb mètodes més moderns i assessorat per experts estrangers. És per tot això que en Guzmán passeja trist, i encara que sap que a partir d’ara li serà més difícil, es decideix a seguir una noia rossa que camina sola.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610184661583012006-05-03T00:49:00.000+02:002006-05-03T00:49:44.663+02:00Fantasmes de biblioteca<span style="font-weight:bold;">Fantasmes de biblioteca</span><br /><br />Els esperits es manifesten a les cases amb signes subtils i ominosos, taques de sang a les catifes o portes que grinyolen de nit. Després s’animen i comencen a moure mobles i llençar gerros. De vegades arriben a les mans, ectoplàsmicament parlant, amb els residents. Però a casa meva els fantasmes només actuen en els llibres de la biblioteca; canvien els finals, fan comportar-se als personatges de les novel•les de manera insospitada, o trastoquen noms, adjectius i adverbis per provocar un bon daltabaix. Jo ja no utilitzo els llibres de receptes des que un dia vaig estar a punt d’enverinar-me.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146610160331452782006-05-03T00:48:00.000+02:002006-05-03T00:49:20.346+02:00Nominació<span style="font-weight:bold;">Nominació</span><br /><br />El president de l’escala em va comunicar que havia estat nominat al Premi al Pitjor Veí, en dura competència amb el de l’àtic, que sempre baixa escombraries putrefactes amb l’ascensor i el deixa empudegat, i amb la parella de moldaus del tercer als qui alguns envejosos retreuen un excés de decibels en les seves expansions amoroses a hores avançades. La nominació em va fer molta il•lusió, però després m’envaí la convicció íntima que ni els meus insults des del balcó als vianants, ni les meves freqüents bromes a l’escala amb pells de plàtan, no serien considerats mèrits suficients per guanyar.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521688775198802006-05-02T00:14:00.001+02:002006-05-02T00:14:48.776+02:00Déu a votació<span style="font-weight:bold;">Déu a votació</span><br /><br />El poble es reuní en assemblea per encarregar un déu fet a mida. Es votaren els principals atributs teològics. Hi hagué força consens pel que fa a l’omnipotència, indispensable perquè el seu nou déu pogués parlar cara a cara amb déus dels pobles veïns. Alguns van suggerir que fos una característica desactivable, per evitar que les previsibles ires divines tinguessin conseqüències funestes. L’omnisciència tingué menys recolzaments, puix el poble era molt zelós dels seus secrets i intimitats, de manera que el restringiren establint garanties jurídiques. Es descartà el do de la ubiqüitat; assignaren a Déu un despatxet a la sagristia.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521664751093472006-05-02T00:14:00.000+02:002006-05-02T00:14:24.753+02:00El ventre de la ciutat<span style="font-weight:bold;">El ventre de la ciutat</span><br /><br />Viuen monstres terribles als túnels de la ciutat, éssers sense llum ni cor que s’alimenten de rates, gats i captaires. Per caçar aquestes bèsties, una verge armada amb una daga entra tota sola de nit a les clavegueres, mentre la ciutat prega per ella. Després de recórrer col•lectors i escales, es fa un tall al palmell i deixa que la seva sang caigui a l’aigua. Tanca els ulls, fins que sent un alè humit al clatell i alguna cosa semblant a una urpa acariciant-li la cuixa. Aleshores les seves mans aferren el ganivet, i fa allò que ha de fer.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521638045807052006-05-02T00:13:00.002+02:002006-05-02T00:13:58.046+02:00Amor<span style="font-weight:bold;">Amor</span><br /><br />En la mirada que la ressegueix hi ha amor, i quan amb els dits li acarona el cabell ros voldria congelar aquell instant sentint-la tan a prop, atrapar cada corba i cada matís de la seva pell suavíssima. Apropa els llavis als d’ella, i vol demorar el moment del petó mirant aquell rostre seré que li aviva el desig, i l’abraça i la fa seva, estimant-la més enllà del fred de la seva pell i de l’olor inevitable, sempre igual, impossible mantenir-les així, tan callades, i haurà de treballar al jardí i tornar a la ciutat buscant el seu amor.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521613290339192006-05-02T00:13:00.001+02:002006-05-02T00:13:33.290+02:00Un estrany encontre<span style="font-weight:bold;">Un estrany encontre</span><br /><br />La nena hagué d’acostumar els ulls a la foscor abans de veure’l assegut a taula, agitant-se inquiet a la cadira, jugant compulsivament amb una forquilla. Ella avançà poc a poc i també va asseure’s, tement que aquell home olorés la seva por, sentís els batecs descontrolats del seu petit cor. A terra, entre restes de menjar i escombraries, una petita gàbia amb una llebre a dins, que es removia desesperada en aquell petit espai. L’home, que duia un barret verd estrafolari, reia absurdament, murmurava per sí mateix i agitava els coberts amb fúria. Alícia, aterrida, començà a servir el té.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521594153595872006-05-02T00:13:00.000+02:002006-05-02T00:13:14.153+02:00Reflexos<span style="font-weight:bold;">Reflexos</span><br /><br />No m’atreveixo a comentar-ho amb la meva dona, però quan sóc a casa i passo per davant d’un mirall, hi veig reflectides persones que corren a amagar-se quan les miro. Al principi eren presències fugaces, visions lleus que agafava desprevingudes, però prou nítides com per fer-me dubtar de la meva cordura. Ara sé que existeixen, que viuen a la nostra casa invertida, empren les nostres coses reflectides i llegeixen llibres escrits a l’inrevés. Són tímids, porucs de deixar-se veure, però d’un temps ençà m’han agafat confiança, i cada matí envolten la meva imatge en el mirall per mirar com m’afaito.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521570779571502006-05-02T00:12:00.001+02:002006-05-02T00:12:50.780+02:00Despertar<span style="font-weight:bold;">Despertar</span><br /><br />Es troba descansat, tant de temps adormit després de l’accident que recorda només despertar, imatges de ferro i fum, el cop i l’oblit, tres anys desapareguts respirant per tubs i motors sense que els metges creguessin mai que aquella resurrecció fos possible; mai no pogueren imaginar que, després de treure les màquines i mostrar línies planes a les constants vitals, aconseguiria reviure, i per això certificaren la seva mort, per això ara ell es colpeja el cap en aixecar-se, i comprèn que tot estigui tan fosc i l’aire sigui dens, comprèn que ha despertat tard, tan al fons, tan avall.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521549018358952006-05-02T00:12:00.000+02:002006-05-02T00:12:29.020+02:00El nostre enemic, el forner<span style="font-weight:bold;">El nostre enemic, el forner</span><br /><br />La reunió de veïns es convocà amb urgència per demostrar-nos que el forner era el nostre enemic. Digueren que el seu somriure amable amagava un monstre, que, si volia, enverinaria els pastissos d’aniversari i els bombons que es regalen els enamorats, un horror al qual cap veí volia arriscar-se. Ell no assistí a la reunió, però els qui intentaren defensar-lo o demanaren veure proves hagueren de sortir entre xiulets i algun cop. Recuperat el consens, ens descrigueren cruament el que triga en morir un nen enverinat, i mentre sentíem créixer la por i la ràbia, començaren a repartir les falçs.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521525614109992006-05-02T00:11:00.001+02:002006-05-02T00:12:05.616+02:00Invitació al zoo<span style="font-weight:bold;">Invitació al zoo</span><br /><br />Tenia una invitació per un acte al zoo, on no havia estat des de petit. En entrar li indicaren el lloc sobre un planell. Localitzà la porta d’accés i s’estranyà en veure la foscor de l’interior. Va suposar que es tractaria d’algun aquari, o d’aus nocturnes. Va continuar pel passadís, va obrir la porta del fons, i quan es va tancar darrera d’ell veié per fi les reixes i la gent a l’altre costat, que reia d’ell i li llençava cacauets. No arribà a comprendre que era el convidat d’excepció del dimarts, quan deixen entrar a veure menjar el tigre.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146521506483153972006-05-02T00:11:00.000+02:002006-05-02T00:11:46.496+02:00Xoc<span style="font-weight:bold;">Xoc</span><br /><br />Em vaig despertar ajagut al terra de la cafeteria, banyat en sang que creia meva malgrat no sentir dolor. Després vaig veure els cossos estesos, els impactes de bala. Em vaig posar dret lentament, confós, i vaig veure que els clients i els cambrers eren morts, i la por i el fàstic se’m barrejaren amb l’alegria de pensar que jo m’havia salvat, estirat sota la taula, on m’haurien donat per mort. Absort en l’horror, atordit, sentia les sirenes cada cop més properes, preguntant-me qui podia haver fet una cosa així, fins que vaig adonar-me que encara duia penjat el subfusell.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491145225938622006-05-01T15:45:00.001+02:002006-05-01T15:45:45.226+02:00Ciutat emmurallada<span style="font-weight:bold;">Ciutat emmurallada</span><br /><br />La doctrina oficial dicta que res no existeix darrera la muralla. Tota la ciutat està envoltada d’aquesta paret, desproporcionada i impressionant, que encercla la ciutat sense fissures, sense portes, ni túnels ni escales. Només alguns joves intenten de vegades escalar les altes parets, els murs que s’alcen fins als núvols. Sovint se’ls perd de vista mentre continuen pujant, però els seus cossos morts no triguen en aparèixer al peu de la muralla. Hi ha llegendes d’alguns que van sortir, i expliquen que més enllà hi ha vida, i més històries, i gent que viu sense por en ciutats sense murs.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491125533510342006-05-01T15:45:00.000+02:002006-05-01T15:45:25.533+02:00Cos estrany<span style="font-weight:bold;">Cos estrany</span><br /><br />El van operar d’un quist al canell, i en tornar a casa sentí que li havien deixat alguna cosa dins, quelcom metàl•lic, petit i esfèric que emetia senyals. Intentava palpar-lo, es gratava la cicatriu fins a fer-s’hi mal, i la por li creixia per dintre. Anà a l’hospital: li feren radiografies per demostrar-li que no tenia res, però ni així se’ls cregué. Confiava més en els seus sentits que en la ciència abstracta. Li receptaren tranquil•litzants i l’enviaren a casa. En arribar se’ls prendria, amb molt de whisky, per ofegar el dolor i poder treure’s l’emissor, diguessin el que diguessin.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491109937927292006-05-01T15:44:00.001+02:002006-05-01T15:45:09.936+02:00Contes adormits<span style="font-weight:bold;">Contes adormits</span><br /><br />Els contes estaven adormits. Es sentia paralitzat, primer per la mandra, després per l’horror, més tard per la indignació, i finalment per l’esperança. Assegut prop de la finestra, l’ancià veia cristal•litzar el que abans li semblaven contes improbables, ara tan reals, tan presents. La sang i els morts ja no eren mers recursos literaris, sinó un dolor pregon, compartit. L’ancià observava desconcertat el discórrer del món allà fora, desorbitat, maldats cobertes de mentides. Aleshores respirà profundament, tancà la finestra i reprengué la ploma, conscient de la seva inferioritat davant d’aquella realitat autònoma i furiosa que, un cop més, imita l’art.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491055216445622006-05-01T15:43:00.002+02:002006-05-01T15:44:15.216+02:00Jugar a nines<span style="font-weight:bold;">Jugar a nines</span><br /><br />No l’importava que el seu fill jugues amb nines, era un pare sense massa prejudicis. Però li costava d’acceptar la seva manera de jugar-hi; els clavava agulles llargues, les farcia d’herbes estranyes recollides al camp, o els arrencava els caps i els penjava en garlandes al sostre de l’habitació. Un cop, el seu fill va posar les nines en cercle, mentre, des del centre, dirigia una mena d’aquelarre infantil. El pare ja no ho pogué suportar més. Enfadat, li va recordar que una cosa era jugar amb nines, i una altra el que feia ell; allò eren coses de nenes.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491033555705292006-05-01T15:43:00.001+02:002006-05-01T15:43:53.556+02:00Ni un més<span style="font-weight:bold;">Ni un més</span><br /><br />Porta nou mesos sense fumar, des que pagà i signà el contracte. Era un mètode eficaç, dur i caríssim. Mai no havia pogut reunir prou voluntat per deixar-ho, de manera que provà el sistema. “Ni un més”, li havien dit, “ni un, mai més”. Li explicaren els termes de l’acord, i el convenceren que eren seriosos, però avui, segur que després de tant de temps ja no el vigilaven, ha volgut donar-se el gust d’una última cigarreta, que ha fumat esporuguit en un portal. Al vespre, ha trobat oberta la porta de casa seva, i la família no li responia.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146491011682624992006-05-01T15:43:00.000+02:002006-05-01T15:43:31.683+02:00Instruccions per resoldre un laberint<span style="font-weight:bold;">Instruccions per resoldre un laberint</span><br /><br />Teseu es presentà voluntari per entrar al laberint, però el rei decidí que seria més efectiu llençar una operació militar que anomenà “Rejoneo”. Helicòpters de combat, a base de cops de míssil, enderrocaren bona part dels murs i passadissos que fins aleshores havien format aquell dèdal enrevessat i inaccessible. Després arribà la infanteria. Prengueren posicions entre la runa, i avançaren, sense deixar de disparar, cap a l’interior fumejant. La histèria dels qui creien veure banyes entre les ombres provocà moltes baixes per foc amic. També van morir alguns periodistes grecs, aixafats pels rebles. I el minotaure encara no ha aparegut.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22686362.post-1146490993030420272006-05-01T15:42:00.000+02:002006-05-01T15:43:13.046+02:00Abans d’anar a dormir<span style="font-weight:bold;">Abans d’anar a dormir</span><br /><br />El pare intenta convèncer-la que no hi ha monstres a l’armari, i ella li fa creure que ho comprèn, que ja és gran, que si el pare li demostra que rere les portes no hi ha coses amb dents ni ventoses, dormirà tranquil•la de nit, somiant aquells somnis innocents que els adults creuen que somien les nenes, i el pare la tapa i li fa un petó, i ella s’espera una mica abans d’aixecar-se i obrir altre cop l’armari, perquè és clar que hi ha monstres, i els ha d’alimentar, puix afamats podrien devorar el pare, que no els veu.Jordi Cebriánhttp://www.blogger.com/profile/01233701947802383292noreply@blogger.com1